Urbanitzacions Ignorades pel Municipi

La urbanització Sant Josep a Llinars.....vol ser escoltada

2012-02-05T13:06:00.001-08:00

L'urbanització Sant Josep del municipi de Llinars, porta molts anys darrera que se'ls fagi un pas de vainants adequat sense ser escoltats.

Han començat una campanya de pancartes en les vies públiques, per fer evident la seva problemàtica.

Les urbanitzacions d'aquesta zona de municipis, sembla que tendeixen a manifestar la seva problemàtica. Ja ho van fer la gent del PUSA a Sant Antoni de Vilamajor amb Les Pungoles, can Miret i Alfou. Des de l'existència del PUSA, el pobre de Sant Antoni no deixa de sortir els diaris demanant transparència i treball per les urbanitzacions

Twitter: una bona eina pels municipis.....i les urbanitzacions

2011-11-02T14:14:00.000-07:00

La plataforma de microblogging "Twitter", s'ha convertit en una plataforma molt útil per permetre que les urbanitzacions i el municipis intercanviin informació de forma ràpida i "on time". Municipis com Vilassar de Mar, Llinars del Vallès, Cardedeu, Sant Celoni, són exemples municipals que ja treballen aquesta xarxa de piulades prer informar els seus veïns. També les urbanitzacions ho comencen a treballar amb molt de criteri. Alfou, Les Pungoles a Sant Antoni de Vilamajor, en són un exemple. Algunes piulades han sortit d'aquestes comunitats han sortit als diaris.

Twitter s'ha convertit en un instrument genial per aixecar la veu i protestar o simplement per informar de forma constant i instntània als veïns

Jo voto, tu votes i ells pacten com els hi dona la gana...

2011-06-05T05:44:00.000-07:00

El ajuntaments i els seus governs s'estan acabant de configurar i semble que hi ha de tots els colors.

En el cas de Sant Antoni de Vilamajor, municipi que anem seguint de molt aprop, el Bloc de una de les seves urbanitzacions (Les Pungoles) publica el següent:

"Certament, el nou govern de San Antoni de Vilamajor ha nascut orfe de valors ideològics.

Subratlla l’ ABM en paraules de la nova Alcaldessa que “hem segellat un pacte plural on hi han tingut cabuda tots aquells que amb sentit comú tenen com a prioritat treballar pel poble“. ( entenem per tant que la resta de formacions polítiques que representen quasi el 34% del poble, i que no formen part de l’ acord de govern son forces sense sentit comú. )

Una conjunció de partits que, conclou, han posat “per davant el bé comú abans que el propi“. Home, un pacte CiU-ERC-PP no sembla que respongui al interès comú dels votats del PP ni de ERC, si no més aviat als interessos dels seus caps de llista.

A partir d’ aquest acord s’ ha volgut buscar que ” el municipi tingui un govern estable i amb ganes de treballar per a tothom, no només per a uns quants“.

PUSA no és un partit que miri sols per uns quants, no ens equivoquem. La gent que vivim a les urbanitzacions també volem un poble millor, perquè fem vida també al nucli urbà. Portem els nens a l’ escola, anem al metge de capçalera, esmorzem al bar i comprem el pa o el menjar al “super”.No som un partit d’ uns quants, som un partit de tots que vol millorar la situació dels més oblidats del municipi i que en definitiva son els veïns de les urbanitzacions.

ERC-Reagrupament.Cat ha assegurat que s’ ha volgut sumar a la proposta de Berdala perquè va fer un plantejament “molt obert“, oferint a totes les formacions integrar-se al govern i treballar pel municipi.

La veritat es que aquest pacte fa mal als ulls, a la panxa i sobre tot al cor. Mirant la propaganda electoral de ERC-Reagrupament es llegeix el següent: “…prenent com a referències Sant Antoni ( CiU ) i Llinars ( ERC ) veiem que cada un d’ aquests municipis te des de fa anys el mateix partit al govern. A Sant Antoni 12 anys seguits i a Llinars 8. Sembla que els d’esquerra a Llinars han fet en vuit anys mes feina que els de CiU en dotze a Sant Antoni. Volem continuar així?. Sabem el que volem?“. Doncs sembla que si, perquè ERC s’ ha confós o bé el pacte és amb els mateixos que han governat Sant Antoni els darrers 12 anys.

A l’ Espardenya nº 3 ( maig de 2011 ), que és la revista oficial de ERC a Sant Antoni s’ ens diu: “..Realment l’ Estatut de Catalunya és mort i ara em d’esperar que alguns polítics patriotes i agosarats facin el pas endavant, cap una independència sense complexos”.

Doncs bé ara resulta que el camí cap a la independència passa per formar un govern amb el PP. Un partit que ha fet de la lluita contra Catalunya la seva marca d’ identitat nacional.

El mateix podríem dir del PP, que a l’ hora de criticar la immersió lingüística, l’ Estatut, el tripartit, el pacte del tinell, etc, etc, no s’ ha estat de res. Ara, resulta que davant l’oferiment d’ una regidoria, tot ha quedat a l’ oblit. ERC ja no és el dimoni disfressat de partit, ara és un honorable soci de govern.

I per a donar consistència a tot plegat, tenim a CiU que vol seguir conservant el poder com sigui i a qualsevol preu.

PUSA lamenta que la fotografia oficial del nou govern s’ hagi fet sense tenir el detall d’ haver-nos convidat a parlar, encara que fos tan sols per cortesia. PUSA ha estat la força més votada a Alfou i la segona a la resta d’ urbanitzacions, no creiem que els veïns de les urbanitzacions ens mereixéssim aquest menyspreu.

PUSA ha estat l’ únic partit dels 7 que van obtenir representació amb el que no s’ha reunit CiU per mantenir converses per formar govern.

Podran vendre que el pacte es plural, transversal i obert, però que ningú ens enganyi, es un pacte que es sustenta únicament amb interessos personals."

Realment sap greu veure que alguns ajuntaments, com el de Sant Antoni de Vilamajor ignoren encara la veu de la gen de les seves urbanitzacions i les seves necessitats, només per obtenir regiduries i poder a qualsevol preu. Combinacions estrambòtiques com la que s'ha donat a aquest municipi, sembla que es poden repetir cada legislatura més freqüentment. Ens apena, però enviem la força que calgui a aquells partits que lluiten contra tot això des d'abaix. Molts ànims!!

El PUSA una força creixent...demostrada!!

2011-05-23T12:01:00.001-07:00

Ningú s'esperava que en el municipi de Sant Antoni de Vilamajor, en les eleccions d'ahir, el partit del PUSA (Partit de les urbanitzacions de Sant Antoni) es convertís en la tercera força més votada, per darrera de partits amb molt més pressupost que aquest petit partit.

Des d'aquest Bloc felicitem la iniciativa i l'èxit obtingut per una gent que ja ningú pot ignorar...i fer-ho seria un error de present i futur. Un exemple que caldria implantar en molts municipis del nostre principat.

Les urbanitzacions es modernitzen en la xarxa

2011-05-20T08:44:00.000-07:00

Quin seguiment de comentaris hem fet aquest dies de les urbanitzacions i els seus informadors i les seves informacions.
Moltes han treballat molt el Facebook, o els Blocs de veïns, inclús algunes s'han manegat molt bé per twitter per mantindre la gent informada.

Els veïns han estat informats i han pogut rebre informació dels partits que els hi venien la moto per guanyar vots...

Ara ha arribat l'hora de saber si ha funcionat tot plegat pels polítics.

El que està clar és que les xarxes socials serveixen, i molt per informar la gent que viu a les urbanitzacions i fer latent la vida al voltant d'ells i del seu municipi.

Enhorabona per l'iniciativa!!

Iniciatives empresarials interesants pels veïns de les urbanitzacions

2011-05-01T12:56:00.000-07:00

Algunes iniciatives empresarials que ens han resultat interesants, i que es relacionen directe o indirectament amb les ubanitzacions i que us les volem fer arribar en aquest article són:

- Adaptarcasa.com : Una empresa que es dedica a la auditoria, reforma i adaptació de les llars per poder viure en elles quan un és gran, i que per la gent de les urbanitzacions ens pot resultar útil per fer real el somni de jubilarnos en les nostres llars.

- ResidenciaTV.com : Una empresa que fomenta el màrqueting online i la obertura a la red de les entitats geriàtriques, tant abundants en les nostre urbanitzacions, fent i permetent que les coneixem millor i poguem opinar sobre elles.

Esperem que us puguin resultar interesants.

Els blocs com instruments de relació entre veïns de les urbanitzacions

2011-04-14T09:54:00.000-07:00

Les reds socials, i en especials els Blocs, s'estan convertint gradualment en un instrument de comunicació entre les urbanitzacions aillades i mancades de recursos suficients per establir altres vies d'informació eficients. Exemples com Les Pungoles amb el seu Bloc, i Sant Julià d'Alfou amb els seu Bloc de PUSA, al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, o la Urbanitzacio Rio Park Mutxamel a Alacant amb la seva plataforma, ens apropen a aquesta realitat que us fem arribar i que ens mostra una nova utilitat de les plataformes socials i internet.

En aquests Blocs, els veïns poden mostrar les seves opinions i estar més ben informats que abans, i alhora accedeixen a documets i convocatòries de forma més senzilla.

Grans iniciatives per solventar grans problemes!!

Les urbanitzacion ja no han de ser imposibles per la gent gran

2011-04-10T12:46:00.000-07:00

Hi han noves iniciatives, com les que desenvolupen empreses com www.adaptarcasa.com que permeten a la gent que s'apropen a edats madures, conèixer si la seva llar està preparada per ells. Aquesta empresa, ens ha sorprés, amb la realització de informes d'accessibilitat que permeten saber quines modificacions o adaptacions calen per millorar l'habitabilitat de les cases, sigui quina sigui l'edat i mobilitat dels seus propietaris. ells mateixos ofereixen la realització de les reformes, encara que amb el seus informes també ho poden fer altres professionals.

Aquests serveis, acompanyats de serveis assistencials i de suministres comercials bàsics, faran que la gent que ha invertit vida i diners en les urbanitzacions de Catalunya, puguin romandre en les seves llars acompanyats dels seus records, solventant, poc a poc, les problemàtiques actuals.

Aplaudim aquestes iniciatives i convidem als emprenedors a seguir aquesta via sense desànim.

CIU juga brut i perd els papers a Sant Antoni de Vilamajor

2011-03-24T03:42:00.000-07:00

Segons ens arriba a la gent d'aquest Bloc, els representants de CIU a les municipals de Sant Antoni de Vilamajor, han fet servir el joc brut per esgarrapar vosts a les urbanitzacions del municipi.

No només han fet servir la revista informativa municipal per criticar els partits adversaris sense contrastar la informació, sinó que han fet servir fotografies dels cadidats tretes de context per perjudicar la reputacio dels candidats del PUSA, sense tenir present els danys personals que pot arribar a ocasionar una actitut així.

Segons sembla, CIU es vol allunyar del concepte de la unió constructiva entre candidats de les urbanitzacions, amb objectius comuns, per buscar la confrontació més destructiva contra partits amb menys recursos que no han entrat desde cap plataforma en aquest joc.

Segons la nostra opinió objectiva, el joc brut s'acaba pagant car....

Sembla que les Urbanitzacions van adquirint més pes.

2011-02-14T11:11:00.000-08:00

Els diferents candidats a les alcaldies del Vallès sembla que s'han adonat que els veïns de les urbanitzacions també existim. El candidat del PSC a l' Ajuntament de Sant celoni va reunir-se amb un grup de veïns de la urbanització "Boscos del Montnegre" per tal de recaptar les seves opinions en vers la problemàtica de les urbanitzacions del municipi. La idea és crear un orga especial per tractar els temes de les urbanitzacions. En el extracte de l' entrevista a l' ABM " Castaño ( Cap de llista del PSC) va recordar que els veïns que viuen a urbanitzacions són un col·lectiu nombrós, amb especificitats pròpies, i que cal mantenir una relació des de la proximitat per part de l' Ajuntament. L'organisme que proposa, és una aposta "per la normalitat de tracte amb un col·lectiu especific de la nostra vila.".

Celebrem que potser l' aparició del PUSAcom a moviment veïnal en favor de les urbanitzacions hagi fet obrir els ulls a molts dels polítics dels partits tradicionals, malgrat que el Sr. Joan Castaño, durant els 18 anys de mandat al front del Consistori de Sant Celoni, no va entendre que aquest organisme que vol impulsar ara, fos necessari.

Segurament no serà la única noticia que sobre propostes per a les urbanitzacions llegirem des de ara fins a la celebració de les eleccions. El problema és que fins ara a ningú li ha semblat massa important tractar i resoldre els temes de les urbanitzacions.

Article extret de la web de PUSA

Front polític obert a les municipals entre urbanitzacions i municipi

2011-01-23T04:03:00.000-08:00

Degut a la situació deficitària dels consistoris dels municipis i les seves arques, moltes urbanitzacions del principat, mancades d'ajudes per part del seu municipi i amb infrastructures molt abandonades, han decidit unir-se, per entrar amb força a les regiduries l'ajuntament en les properes eleccions del mes de Maig, i poder participar de les decisions i no quedar-se el marge de les inversions. Un exemple d'això, és el cas del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, on les urbanitzacions d'aquest terme municipal s'han unit en un nou partit, anomenat PUSA (Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni), que ja han ja han pogut configurar les llistes per les eleccions, complint la llei d'igualtat, i sembla que podrien arribar a obtenir prous vots per optar a unes regiduries.

Aquest és un cas que es repeteix al llarg del territori.

Fantasmes de formigó a Irlanda......només allà??

2010-12-22T07:51:00.000-08:00

Igual que podem veure sovint pel nostre país, a Irlanda, i degut a la gran crisi econòmica i el problema hipotecari generalitzat, el país Irlandes està ple del que ja s'anomenen "urbanitzacions fantasma", petits nuclis d'edificis buits o a mig construir. Per solventar aquesta situació, el govern del païs esta tractant diverses situaciones, entre les que es troba realitzar la demolició d'alguns d'aquests conjunts edificats i buits.

Si anem per les nostres contrades, podrem veure que no estem tan lluny d'una realitat com la irlandesa, i que les solucions potser també serien aplicables aquí, amb el beneplàcid de les entitats bancàries, està clar.

Podeu veure un vídeo al res pecte a tv3 a la carta

Les urbanitzacions, a debat

2010-12-07T04:48:00.000-08:00

Organitzada per l'Associació Cívica Arrels de l'Ametlla, el passat dimecres 13 d'octubre es va celebrar a la Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia una taula rodona per tractar l'urbanisme.

Tot i que la conferència havia d'anar a càrrec del Sr. Francesc Muñoz i Ramírez, Director de l'Observatori de la Urbanització de la UAB, problemes personals varen impedir la seva assistència. Així les coses, l'encarregat de fer la conferència va ser el Sr. Maties Serracant i Camps, membre de l'equip de treball del Sr. Francesc Muñoz.

Serracant, davant una vintena de persones, va començar el seu discurs fent-se una pregunta prèvia: "què és una urbanització?" Ell mateix va respondre tot argumentant que, malgrat hi ha diverses tipologies i casuístiques, normalment les urbanitzacions responen a un model urbanístic basat en la construcció expansiva, dispersa i en la baixa densitat, en contraposició al model de les ciutats.

El ponent va indicar que el model de construcció d'urbanitzacions s'inicià als anys seixanta del segle passat i que, fins l'actualitat, s'ha seguit una evolució que ha comportat que esdevinguin primeres residències, amb tot el que això comporta.

Va enumerar els problemes que s'han de resoldre i que fan que aquest model sigui poc sostenible:

1.- Problema ambiental: es consumeix molt sòl, es construeix en espais rústics, elevat risc d'incendis...

2.- Problema energètic: aquest model comporta un alt consum energètic i hídric.

3.- Social: La mala comunicació provoca aïllament social dels seus habitants.

Seguidament va afirmar que les "urbanitzacions del Vallès han generat un fort impacte natural a la comarca", tot esdevenint "una barrera per a la connectivitat ecològica".

També va explicar que en els darrers vint anys la tendència ha estat allunyar-se del model de ciutat, que "aquesta no ha seduït i s'ha tendit cap a un model expansiu".

Centrat més en el Vallès, i concretament en l'Ametlla, es va parlar de la recent elaboració dels Plans Territorials i de la llei 3/2009, elaborada per adaptar a la legislació vigent aquelles urbanitzacions que no reuneixen els requisits mínims a tal efecte. Val a dir que aquest no és el cas de l'Ametlla del Vallès.

Exposats els problemes que genera aquest model urbanístic, es van enumerar quatre estratègies per a trobar-hi solució:

1.- Densificació selectiva (ocupació dels espais buits).

2.- Reformulació tipològica (modificació d'elements ja construïts).

3.- Centralitat suburbana (generar espais atractius, urbanísticament parlant, per tal d'afavorir la densificació).

4.- Intervenció integral (emprar les urbanitzacions com a camp de proves on assajar noves polítiques urbanes).

A tall de conclusió, i abans d'iniciar un debat amb el públic assistent, Serracant va dir que l'instrument bàsic per a solucionar els problemes actuals de les urbanitzacions és la planificació i la participació.

Publicat a la web de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès

Urbanitzacions contra la gent gran!!!

2010-11-27T10:21:00.000-08:00

Un problema recurrent en les urbanitzacions catalanes actuals, és el tema de les barreres arquitectòniques. És cert que els nuclis urbans estàn dedicant inversions dossificades per reduïr aquestes deficiències que impedeixen la circul.lació segura i natural de gent gran i minusvàlids. No és aquest el cas de les inversions en les urbanitzacions, on fer-se gran es va convertint en sinònim de èxode. Voreres inadecuades i deformades, sots, desnivells inadequats, irregularitats, arbres, arrels, fanals.

Els municipis haurien de tenir present que la gent jove d'avuí que viu en les cases adosades o unifamiliars, i que paguen impostos en les seves urbanitzacions, seran els jubilats de demà, i el no invertir en els seus espais, serà una pèrdua de ciutadans progressiva amb l'envelliment de les nostres societats.

Aprofitar aquests espais tranquils i lluny de la massificació urbana, per instal.lar equipaments per la gent gran és una bona opció, per dotar de certa vida aquests entorns dormitori. Reduïr els seus obstacles, facil.litar i subvencionar l'adaptació de les seves llars, és també allargar la permanència d'aquests veïns en les seves llars i per tant en el municipi. Oferir carteres de serveis assistencials i reds de contactes, convertiran les urbanitzacions catalanes en llocs on jubilarse realment.

La web de PUSA treu fum

2010-11-24T11:42:00.000-08:00

Per mostrar les raons que té PUSA de existir, com a nou partit polític per les municipals del 2011, en el municipi de Sant Antoni de Vilamajor, la seva web no deixa de treure fum amb la publicació d'articles que fiquen en evidència el mal estat d'aquestes urbanitzacions del Baix Montseny.

Sots, residus, voreres, asfaltats, claveguerams..........tots els punts foscos de les urbanitzacions de Vilamajor, com Alfou, Can Vila o Les Pungoles van sortint a la llum, article rera article en aquest web.

Un exemple que hauriem de seguir algunes urbanitzacions del principat.

Can Canyameres «satisfeta» amb les al·legacions de l’Ajuntament al Quart Cinturó

2010-11-15T12:41:00.000-08:00

Satisfacció entre els veïns de Can Canyameres per les al·legacions que l’Ajuntament de Sentmenat ha presentat demanant que el Quart Cinturó es desplaci al sud del termemunicipal i s'allunyi dels habitatges de Can Canyamaeres i Pedra Santa.

L’Associació de Veïns de Can Canyameres es mostra convençuda que les seves mobilitzacions han contribuït a què «fins i tot els partidaris d’aquesta via» es mostrin ara d’acord a modificar-ne el traçat. Així, l’associació de veïns s’ha mostrat satisfeta perquè l’Ajuntament de Sentmenat «hagi rectificat respecte l’al·legació de l’any passat al Pla de Transport Metropolità de Barcelona, en què demanava que el traçat es desplacés més al nord», compactant-lo amb el gasoducte Martorell-Figueres i construïnt túnels a les proximitats de Can Canyameres i Pedra Santa.

Els veïns de Can Canyameres creuen que «som al bon camí per fer veure a les institucions que preservar els paratges naturals no està renyit amb l'anomenat ‘progrés’».

També han destacat el canvi de postura dels socialistessentmenatencs que, segons l’Associació de Veïns, en l’estudi informatiu del 2004 «demanaven que s’estudiessin les alternatives centre (l’actual proposta de traçat) i la centre nord» i ara, en canvi, s’han afegit a defensar la proposta de desplaçar el traçat al sud del terme.

Continuaran defensant el desdoblament de la C-155 com a alternativa

Així i tot, l’Associació de Veïns de Can Canyamerescontinuarà defensant a seva proposta de desdoblament de la C-155 Sabadell-Granollers, com a alternativa al Quart Cinturó, en considerar que és l’alternativa que tindrà menor impacte ambiental i que millor contribuirà a resoldre la mobilitat a la comarca.

També han demanat el traspàs de la via a la Generalitat de Catalunya per tal de preservar la integritat de Can Canyameres i preservar la Masia de Togores i el seu entorn.

Finalment, l’Associació de Veïns de Can Canyameres han volgut agrair la implicació dels signants de les diferents al·legacions presentades al traçat (350 l’any passsat i quasi 700 en la darrera al·legació), el suport rebut «al 100%» d’ERC, ICV-EUiA i ADENC en les seves reivindicacions i a CiU i PSC per la defensa del canvi de traçat.

Nadal promet millores en el projecte del Quart Cinturó

Per la seva banda, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal va apostar, en una visita a Sabadell la setmana passada, per introduir millores al Quart Cinturó per potenciar-ne les prestacions i reduir-ne l'impacte.

Entre les poblacions on cal introduir els ajustaments de traçat més notables, el conseller va subratllar Sentmenat, Sabadell, Lliçà d'Amunt i les Franqueses del Vallès.

Publicat a Sentmenat.com

Les urbanitzacions s’alcen contra l’Ajuntament de Llíria

2010-11-06T13:04:00.000-07:00

Els veïns de l’Edeta denuncien que es vulnera la Llei al no contemplar les àrees semi-consolidades de la urbanització i que les obres no es fan per fases com estava acordat. Compromís dóna suport a la proposta i traslladarà la petició veïnal al ple de l'Ajuntament.

La majoria de veïns i propietaris de la Urbanització Edeta de Llíria s'han oposat a la proposta de Gestió Indirecta a través d'una empresa que ha acordat l'equip de govern del Partit Popular de la localitat. Aquesta proposta ignora que la urbanització és un “àrea semi-consolidada” i per tant no han de pagar infraestructures ja existents i executades pels veïns com l'aigua, la llum o el telèfon.

La proposta de Gestió Indirecta es va aprobar al ple de Llíria a mitjan de juliol en un ple extraordinari. A partir d’eixe moment els veïns de la Urbanització Edeta es van mobilitzar per a retirarla. En poc de temps han reunit les firmes que avalen que la majoria de veïns i propietaris no són favorables a la gestió triada pel govern del PP. Demanen a l'executiu local que es desenvolupe el P.A.I. per fases, com es va aprovar l'any 2002, on la primera fase era la construcció del clavegueram per a deixar d'abocar en fosses sèptiques i on es deixava la resta d'obres d'urbanització com la pavimentació de la calçada i voreres, enllumenat públic i condicionament de zones verdes, per a posteriors fases, les quals es farien en consens amb la majoria de propietaris.

La Coalició Compromís en el consistori de Llíria s'ha fet resó de les peticions veïnals, les quals han sigut traslladades al ple de la corporació a través d’una moció, la qual serà debatuda dijous vinent.

Segons el portaveu d'Iniciativa i regidor de Llíria, Paco García, un altre dels motius per els quals els veïns no estan conforme amb este tipus de gestió, és perquè l'Ajuntament, a través de l'Oficina de Gestió d'Urbanitzacions (AMIGU), no ha facilitat tota la informació. Paco García explica que “s’ha manipulat als veïns dient que les ofertes que van presentar unes quantes empreses eren preus tancats, que tindrien finançament i que les qualitats dels materials es farien segons les peticions veïnals”. Segons els portaveu son fets que no s'han contemplat en les Bases Particulars de licitació i que porta diversos apartats que poden encarir les obres fins en un 40% sobre el preu d'adjudicació.

García apunta que el PP vol fer pagar dos vegades uns serveis ja existents i establir un model que gestió poc aconsellable en èpoques de crisi: “el Partit Popular pretén fer una urbanització integral com si no existira cap edificació preexistent i açò suposa un gran desembossament econòmic de fins a 1.500 euros mensuals i que les economies familiars no poden afrontar”, va denunciar el portaveu.

El regidor d'Iniciativa espera que el PP respecte la voluntat dels veïns i les àrees semi-consolidadas i suspenga la tramitació de la licitació i complisca amb els acords que majoritàriament van ser assumits pels veïns l'any 2002 per a desenvolupar per fases i en consens la Urbanització Edeta de Llíria.

L'Ajuntament assumeix els serveis públics de tres urbanitzacions de Vilafortuny

2010-11-04T13:54:00.000-07:00

Per aquests motius, l'Ajuntament ha fet un concurs públic per contractar una empresa de jardineria i mantenir en bones condicions diferents parcel·les que són de titularitat municipal. Algunes d'elles estan actualment plenes d'herbes, el que fa que alguns veïns hagin expressat les seves queixes al consistori, així com també a Revista Cambrils Diari Digital. "Hi ha fins i tot un parc infantil al que no es pot accedir perquè està envoltat de matolls", deien. El regidor de Medi Ambient, Joan Mas, sobre aquest aspecte assegura que se solucionarà molt aviat perquè l'empresa de jardineria ja està adjudicada i només resta signar el contracte. Una vegada estiguin tots els tràmits llestos, "els jardiners començaran a treballar en el manteniment d'aquests solars perquè les condicions siguin òptimes".

Urbanitzacions descuidades

A finals del mes de març, un dels veïns de la urbanització Mas Clariana va denunciar públicament l'estat que presentava el parc del pinar d'aquella zona, plena de brutícia i residus, quan era encara gestionada per un administrador de finques privat. Revista Cambrils Diari Digital publicava la notícia i només una setmana després, l'Ajuntament netejava el parc tot i que carregant el cost econòmic a aquesta empresa.

El passat 7 d'abril, segons expliquen els veïns de Quatre Camins, un parell de treballadors de la brigada municipal van anar a la seva zona a desbrossar herbes, "tot i que la situació no va canviar gaire". Aquest mateix matí, segons han assegurat, un tractor torna a remoure la zona per millorar aquells solars. Segons ha assegurat el regidor Joan Mas, es començarà a fer el manteniment d'aquestes urbanitzacions setmanalment a partir de meitats de juny.

Publicat per RCdigital

Sentmenat, Castellar i Sabadell demanen celeritat en la construcció del Quart Cinturó

2010-10-28T13:28:00.000-07:00

Els alcaldes de Sabadell, Castellar del Vallès i Sentmenat van reclamar ahir al Ministeri de Foment que tingui en compte les al·legacions que han presentat al traçat proposat per al Quart Cinturó. En una declaració conjunta, els tres alcaldes vallesans van demanar també al Ministeri de Foment que aquesta infraestructura viària es construeixi el més aviat possible

Front comú dels alcaldes de Sabadell, Castellar del Vallès i Sentmenat que ahir van coincidir a reclamar, de forma conjunta, que el Ministeri de Foment espanyol tingui en compte les al·legacions presentades al traçat del Quart Cinturó per preservar el màxim d'espais d'alt valor ecològic i que l'autovia s’allunyi dels habitatges de Can Canyameres i Pedra Santa.

A més, els tres alcaldes vallesans van reclamar una major celeritat en les obres de la B-40 i van acordar proposar al Ministeri de Foment que segregui el tram del Quart Cinturó fins a Granollers en dos subtrams i prioritzi les obres entre Terrassa i Sentmenat perquè es pugui executar l’obra al més aviat possible, doncs consideren que es tracta d'una via necessària per descongestionar el trànsit i alhora millorar les comunicacions amb l'entorn.

Sentmenat vol que la via s’allunyi cap al sud

Sentmenat també ha presentat al·legacions donant suport a la traça que plantegen els tres ajuntaments, amb especial interès en allunyar l’autovia al sud del municipi, el més lluny possible dels habitatges de Can Canyameres i Pedra Santa, ireforçar els enllaços previstos a l'alçada de la B-142, que, segons han manifestat els responsables municipals, han de facilitar la connexió amb el municipi i els seus polígons industrials.

Publicat per Sentmenat.com

Neix PUSA a Vilamajor!!

2010-10-22T10:22:00.000-07:00

Neix el PUSA (Partit d'Urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor) i la seva web, com a partit polític alternatiu, en favor de les urbanitzacions del municipi de Sant Antoni de Vilamajor. Una iniciativa que haurien de sgeuir altres urbanitzacions de altres municipis per poder defensar amb més eficiència els drets i interesos dels seus veïns.

Des d'aquest Blog aplaudim la seva inciativa de millora i participació sense color polític i de forma proxima i humil.

BICICLETADA STOP KARTING DIA 24/10/2010

2010-10-15T10:09:00.000-07:00

La Plataforma STOP KARTING de Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars celebrarà una BICICLETADA el proper dia 24 d'octubre del 2010.

Els veïns de l'urbanització de AIGUAVIVA reclamen una rotonda en el seu accés

2010-10-07T11:03:00.000-07:00

Degut a la reiteració d'accidents, els veïns de l'urbanització AIGUAVIVA reclamen des de fa temps una rotonda en l'accés principal a l'urbanització.

Per veure la notícia de l'ultim accident podeu clicar.

Les urbanitzacions de Calafell tindran accés a Internet per banda ampla a través de wimax

2010-10-02T11:12:00.000-07:00

L'Ajuntament de Calafell ha signat un conveni amb l'empresa proveïdora Iberbanda, SA, pel qual es permet proveir d'accés a Internet per banda ampla a través de radiofreqüència a les urbanitzacions del municipi. Donat que Telefònica no hi ha desenvolupat l'ADSL per mitjà de cable en aquestes zones, l'oferta que fa ara l'Ajuntament és fer arribar el servei mitjançant ones de ràdio (Wimax), sense haver d'obrir carrers. El conveni estipula la cessió que fa l'Ajuntament d'un espai on es troba el repetidor de l'avinguda Lituània, a Segur de Dalt, a l'empresa Iberbanda, on s'hi ha fet una instal·lació de ràdioenllaç i antenes parabòliques per a ampliar la cobertura d'internet al municipi.
A partir d'ara, els ciutadans d'aquestes urbanitzacions que vulguin captar el senyal d'Internet que s'ofereix des del repetidor es poden posar en contacte amb l'empresa, que els col·locarà gratuïtament una petita antena sempre si tenen una permanència mínima d'un any en aquest servei.

Per altra banda, des de l'Ajuntament també les gestions dutes a terme els darrers anys per a la milllora de la recepció de la TDT a Calafell. Al respecte, l'Ajuntament està pendent que la Generalitat iniciï els treballs al repetidor de Baronia de Mar.

Publicat per tinet.cat

ERC presenta un recurs d’alçada contra el projecte del Quart Cinturó

2010-09-30T15:03:00.000-07:00

Esquerra Republicana ha presentat un recurs d’alçada contra el projecte de la Ronda del Vallès que el ministeri de Foment va sotmetre a informació pública el passat 30 de juliol, perquè considera que cal refer l’informe ambiental. Concretament, el recurs s’ha presentat aquest divendres contra la resolució de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del ministeri de Medi Ambient que pretén validar les consultes ambientals realitzades al 2004, malgrat que anteriorment havien estat declarades caducades per part d’aquest mateix organisme.

És per això que la portaveu d’Esquerra al Parlament, Anna Simó, argumenta la necessitat de declarar la nul·litat de l’informe ambiental. Per Simó, ‘la situació actual tant a nivell legislatiu com de planificació territorial ha canviat notablement des que es van realitzar les consultes ambientals del 2004’ i que el nou document s’hauria d’elaborar tenint en compte la legislació ambiental vigent, el Pla Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona, la Xarxa Natura 2000 i el Pacte Nacional d’Infraestructures de Catalunya. ‘Creiem que la documentació ambiental utilitzada en el projecte no és vàlida’, ha dit, ‘i cal realitzar les consultes ambientals en l’actual marc normatiu, d’aquesta manera obtindrem un resultat més ajustat a la realitat territorial i social del Vallès, res a veure amb les consultes ambientals del 2004’.

Publicat per AraValles.cat

Foment confirma que el Quart Cinturó esberlarà Can Canyameres

2010-08-26T13:50:00.000-07:00

Amb la publicació del darrer i definitiu estudi informatiu del Quart Cinturó, el Ministeri de Foment espanyol ha confirmat els pitjors presagis per Can Canyameres; la nova autovia orbital creuarà aquest barri sentmenatenc a l’alçada dels carrers de Pablo Iglesias i del Garbí. A més, també es construirà un fals túnel d’uns 200 metres per creuar la carretera C1413a al costat de Pedra Santa.

Es confirmen les males notícies per als veïns de Can Canyameres després que el Ministeri de Foment espanyol hagi donat per bo el darrer traçat publicat que creuarà transversalment aquesta urbanització sentmenatenca afectant diversos carrers, com el del Mas Lladó, el carrer del Garbí i l'avinguda de Can Canyameres i dividint aquest nucli per la meitat.

El traçat definitiu [consultable a GoogleMaps] continuarà vorejant Can Canyameres fins creuar la carretera C-1413a mitjançant un fals túnel d’uns 200 metres de llargada, a partir d’aquí, prosseguirà el seu traçat a fregar de Pedra Santa, passarà molt a prop de Can Morera, creuarà la carretera de Polinya entre Ca n’Oriac i Can Costet —on se situarà un enllaç— i continuarà el seu camí per camps de conreu fins sortir del terme municipal cap a Palau-Solità i Plegamans.

L’enllaç sentmenatenc

Una altra de les qüestions que més es pregunten els sentmenatencs és el lloc per on es podrà accedir a la nova autovia orbital, doncs traçats anteriors no preveien cap tipus d’enllaç al nostre poble.

En el traçat definitiu publicat a finals del mes passat, l’accés al Quart Cinturó se situarà a mig camí entre Sentmenat i Polinyà, a la carretera B142, entre Can Costet i Ca n’Oriac.

Al·legacions contra el traçat

Des de la publicació de l’estudi informatiu definitiu, diferents organitzacions i institucions han començat a treballar en la presentació d’al·legacions al traçat del Quart Cinturó.

Tot i que en un principi el Ministeri de Foment espanyol havia previst tancar el període d’al·legacions el 2 de setembre, la pressió de diverses entitats contràries a aquesta via i de molts dels ajuntaments afectats pel seu pas —entre ells, el de Sentmenat—, han fet que el Ministeri reconsideri els terminis inicials i allargui el període de presentació d'al·legacions fins el proper 9 d’octubre.

Així, l’Ajuntament de Sentmenat ja ha començat a preparar les al·legacions per, previsiblement i com ja va fer el passat mes de setembre, evitar que l’autovia travessi Can Canyameres. En les al·legacions presentades l’any passat, l’Ajuntament proposava que el Quart Cinturó es desplacés al nord d’aquest nucli residencial i que preveiés el seu pas en les proximitats d’aquesta urbanització mitjançant túnels.

Per la seva banda, els veïns de Can Canyameres ja s’han mobilitzat per presentar les al·legacions al traçat i evitar així que afecti aquest barri sentmenatenc. En aquest sentit, l’associació de veïns ha convocat aquest divendres 27 d’agost una assemblea per informar sobre el traçat del Quart Cinturó i informar de les diverses al·legacions que es preveuen presentar. L’assemblea comptarà amb la presència del president de l’ADENC, una de les entitats vallesanes contràries al Quart Cinturó.

Finalment, tan Esquerra com EUiA han anunciat també la presentació d’al·legacions al projecte. De fet, el juliol de l’any passat els republicans ja van sol·licitar «l’exclusió del Pla d’infraestructures del Transport de Catalunya la previsió de pas pel terme de Sentmenat de l’anomenat Quart Cinturó» o la modificació del traçat per «evitar el seu pas per les zones naturals i les zones habitades de Sentmenat».

El traçat del Quart Cinturó, consultable a internet

Tot i que el Ministeri de Foment no ha facilitat cap espai a la xarxa per poder consultar ni el traçat ni l'estudi informatiu, la Campanya Contra el Quart Cinturó ha habilitat un espai al seu web on es pot descarregar part de l'estudi i ha dibuixat el traçat amb l'aplicació GoogleMaps.

L'estudi també es pot consultar de forma íntegra a la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya (carrer de la Marquesa, 12, 2a planta; Barcelona) o als ajuntaments afectats pel pas del Quart Cinturó.

Publicat per Sentmenat.com

Problemes d'abastiment d'aigua a diverses urbanitzacions de Bigues i Riells

2010-08-17T07:16:00.000-07:00

Amb l'arribada de la calor també han arribat els problemes amb l'aigua. Algunes urbanitzacions de Bigues i Riells fa setmanes que se'n ressenten, que han de passar llargues estones del dia sense aigua, i no és el primer estiu que els passa això. L'ajuntament ha decidit contractar el servei a una altra empresa perquè l'actual no cobreix les necessitats de la població, però fins que no es faci efectiu d'aquí a un any o més, continuaran els problemes.

Les urbanitzacions de Bigues i Riells, situades en una elevada cota d'altitud, tenen des de finals de maig un servei deficient d'aigua corrent. La situació, que es repeteix cada estiu en períodes curts, s'ha agreujat aquestes últimes setmanes coincidint amb l'onada de calor.

Per solucionar-ho, l'ajuntament ha contractat el futur servei de l'empresa Aigües del Ter-Llobregat, ja que el servei actual no cobreix les necessitats de la població, que es xifren a l'estiu en uns 5.000 litres diaris. L'ajuntament ha demanat el nou servei a aigües del Ter-Llobregat per abans de la primavera del 2004.

Publicat en 3cat24

El quart cinturó apreta

2010-08-02T13:21:00.000-07:00

La polèmica està servida. El ministeri de Foment no ha escoltat ni les propostes del tripartit sobre el Quart Cinturó ni les veus de la comarca que s'oposen a la futura via, i ha dibuixat l'anomenada Ronda del Vallès com una autovia per la qual es podrà circular a 100 quilòmetres per hora. Foment ha posat aquest divendres a informació pública -surt publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)- els 34,7 quilòmetres del Quart Cinturó que uniran Terrassa amb Granollers, i aclareix que vol que segueixin el model dels trams inaugurats recentment entre Abrera i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i entre Viladecavalls i Terrassa (Vallès Occidental); és a dir, una calçada d'entre dos i tres carrils per sentit. Una autovia que trepitjarà 11 municipis del Vallès Oriental.

Amb aquest projecte, que costarà 387 milions d'euros, Foment pretén que l'autovia canalitzi el tràfic de llarg recorregut entre Abrera i Granollers, "descongestionant l'eix AP-7 i B-30 entre el Papiol i Mollet". Segons el ministeri, aquesta actuació "millorarà considerablement l'accessibilitat i la intercomunicació entre els municipis del Vallès". L'alternativa proposada és l'anomenada 13, que compta amb una longitud de 34,7 quilòmetres, dinou viaductes (que sumaran més de 3.500 metres), set falsos túnels (més de 2.000 metres), dos túnels naturals, 23 passos superiores i 35 passos inferiors.

Aravalles.cat

Prevenció mosquit tigre

2010-07-19T12:01:00.000-07:00

Deutes pendents de Sant Pere de Vilamajor: No podem cantar victória!!

2010-07-17T10:57:00.000-07:00

És cert que Sant Pere de Vilamjjor ha donat un primer pas per avançar en la recepció, però ara per ara només li han donat autorització al alcalde per canviar l'actual règim de compensació a coperació, però encara NO L'HA FET EFECTIU.

Cal afegir a això que mentre la subvenció ( l'únic que rebem dels ajuntaments)de Sant Antoni de Vilamajor ja ha sigut rebuda en les arques de l'Entitat, la de Sant Pere de Vilamajor ja va amb retràs.

Esperem que no siguem com "Goril.les en la boira", i tots aquests fets que hem s'han succeït ultimament siguin una simple cortina de fum del consistori de Sant Pere de Vilamajor, per fer-nos estar quiets i calladets durant un temps.

Pungoles Opina

L'Ajuntament de Bescanó tanca el conflicte de Mas Llunés

2010-07-15T08:50:00.000-07:00

Els veïns, els propietaris i l´Ajuntament de Bescanó van tancar definitivament ahir, després de trenta anys, el conflicte de la urbanització Mas Llunès. Amb les obres «gairebé acabades», el consistori de Bescanó va rebre per majoria el traspàs de les competències per fer-se càrrec d´aquesta urbanització, en una votació a l´assemblea celebrada ahir al cinema Alba Bescanonina, a la qual van assitir l´Associació de Veïns de Mas Llunès, la Junta de Compensació i l´Ajuntament. «Ha estat un èxit col·lectiu», va explicar l´alcalde, Xavier Soy, ja que «després d´un llarg recorregut de molts anys, amb la bona voluntat de tots, s´ha aconseguit tancar un conflicte que afectava a molt de veïns», va afegir Soy, de CiU.Fa quatre anys, l´Associació de veïns de Mas Llunès, la Junta de Compensació i el consistori van aprovar les obres d´aquesta zona. El projecte, després d´anys de discrepància, era significatiu per les dimensions que ocupava la urbanització: 660 parcel·les amb 130 cases acabades, més de 80 famílies instal·lades, uns 300 propietaris i una extensió d´uns 640.000 metres quadrats.

Les obres han servit per construir una xarxa de serveis bàsics, com els canals de sanejament i d´aigua potable, el cablejat elèctric o la construcció de voreres, entre altres equipaments per al veïnat. Després d´enllestir-les, l´Ajuntament ha acceptat fer-se càrrec de la urbanització. «L´acord pel traspàs de la urbanització a l´Ajuntament i la liquidació total de les obres ja està materialitzat, en unes setmanes es farà realitat», va explicar l´alcalde de Bescanó.En aquest sentit, Soy va afirmar que «les obres estan acabades en un 98%», ja que queden algunes reparacions petites, com treure la runa dels carrers o acabar la depuradora. «L´empresa ha d´acabar de fer els retocs finals, que són molt pocs». Per això, ja es va celebrar ahir l´acte que confirmava el traspàs de poder al consistori de Bescanó. «El camí no ha estat gens fàcil, hem hagut de salvar molts obstacles, però al final, amb l´esforç de tots, ha estat un èxit», va continuar Soy.

En la mateixa direcció es va expressar el president de l´Associació de Veïns de Mas Llunès, Salvador Heranz, que es va mostrar satisfet pel resultat final de la votació, per la finalització de les obres i el traspàs del Mas Llunès a l´Ajuntament.L´actuació de FreixasTant l´alcalde com el president dels veïns van elogiar la gestió del president de la Junta de Compensació, Josep Freixas, pel seu paper «conciliador» entre les parts del conflicte. «Cinc anys abans no hagués estat possible arribar a un acord amb la Junta», va apuntar Heranz, que va considerar Freixas com un home «honest, honrat i capaç de guanyar-se la confiança de tots».

La història de Mas Llunès és similar a la de tantes urbanitzacions que van créixer a les comarques gironines a la dècada dels anys 70, quan va proliferar la venda de parcel·les en zones sense serveis bàsics. El cost total de les obres a la urbanització Mas Llunès ha estat d´uns 9,6 milions d´euros -uns 1.600 milions de les antigues pessetes-, dels quals els veïns, segons la dimensió de la seva propietat, han aportat el 20% dels cost total.

diari de girona

Pla d'actuacions municipals en emergències

2010-07-08T05:13:00.000-07:00

La comisió d'urbanisme aprova el Pla especial per a la construcció del kart a Llinars

2010-06-30T02:04:00.000-07:00

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va aprovar dimecres el Pla especial d'ordenació urbanística i assignació d'usos, per a la implantació d'un centre esportiu per a la pràctica d'esports del motor, en l'àmbit situat entre el torrent del Fou i el de la Figuera que ha de permetre la construcció d'un circuit internacional de karts a Llinars. Urbanisme va validar en la seva totalitat, sense fer-ne cap esmena, el Pla especial presentat per l'Ajuntament de Llinars, aprovat en Ple al Consistori el passat 17 de juliol amb els vots favorables d'ERC, PSC, GiPLL i PP, l'abstenció de CiU i el vot contrari de MALL.

Conclouen d'aquesta manera els tràmits de qualificació del terreny perquè el circuit, promogut per la Federació Catalana d'Automobilisme i gestionat per l'empresa Circuit de Kàrting de Catalunya SL, pugui demanar la llicència preceptiva per iniciar les obres. El kàrting ocuparà unes 13 hectàrees de terreny i suposarà una inversió de 8 milions d'euros.

Davant l'aprovació del Pla Especial per part d'Urbanisme, els grups municipals amb representació a l'Ajuntament de Cardedeu faran avui, divendres, la presentació de l'informe encarregat pel Consistori cardedeuenc sobre l'impacte acústic que tindrà del circuit internacional de kàrting de Llinars, al qual el municipi s'oposa. L'informe, elaborat per l'empresa de certificacions APPLUS, aporta, assegura l'Ajuntament de Cardedeu, "noves dades sobre l'impacte real que aquesta instal·lació tindrà sobre els habitants de Cardedeu, Llinars i Sant Antoni de Vilamajor". En aquest sentit, els grups municipals demanen que no s'avanci més en el projecte fins que no s'analitzi aquest nou document.

D'altra banda, el passat 11 de juny ERC de Sant Antoni de Vilamajor va organitzar al municipi, amb la Plataforma Stop Kàrting, una xerrada contra la instal·lació del circuit. L'Ajuntament de Llinars es manté ferm en el suport al projecte assenyalant que poblacions, com a Sant Antoni de Vilamajor, també han optat per utilitzar límits municipals per actuacions de gran envergadura. És el cas, assegura l'alcalde de Llinars, Martí Pujol, del POUM de Sant Antoni que situa un polígon industrial de 30 hectàrees al Pla de Can Tàpies, a tocar de Llinars, i en aquest cas sí que es tracta, afirma, de terrenys agrícoles. Pujol ha assenyalat que en aquest punt en concret, Llinars ha mantingut ja fins a tres reunions amb Sant Antoni de Vilamajor, tant amb el govern com amb l'oposició, i l'Ajuntament llinarsenc continuarà amb el propòsit d'arribar a acords. Per aquest motiu Pujol demana als partits "que no facin demagògia" oposant-se al kàrting per criteris ambientals quan es plantegen projectes als seus municipis que afecten molt més territori i de caràcter rural.

Actualitat del Baix Montseny

L'Ajuntament assumeix els serveis públics de tres urbanitzacions de Vilafortuny

2010-06-29T08:13:00.000-07:00

L'Ajuntament de Cambrils ha recepcionat recentment tres urbanitzacions de Vilafortuny, que són Mas de'n Bosch, Mas Clariana i Quatre Camins, abans gestionades per un administrador de finques. Amb aquest traspàs, el consistori passa a fer-se càrrec dels serveis urbanístics de les urbanitzacions, com són l'aigua, el clavegueram, l'enllumenat, la recollida i el tractament d'escombraries, la neteja viària i el corresponent manteniment de les zones de domini públic.

Per aquests motius, l'Ajuntament ha fet un concurs públic per contractar una empresa de jardineria i mantenir en bones condicions diferents parcel·les que són de titularitat municipal. Algunes d'elles estan actualment plenes d'herbes, el que fa que alguns veïns hagin expressat les seves queixes al consistori, així com també a Revista Cambrils Diari Digital. "Hi ha fins i tot un parc infantil al que no es pot accedir perquè està envoltat de matolls", deien. El regidor de Medi Ambient, Joan Mas, sobre aquest aspecte assegura que se solucionarà molt aviat perquè l'empresa de jardineria ja està adjudicada i només resta signar el contracte. Una vegada estiguin tots els tràmits llestos, "els jardiners començaran a treballar en el manteniment d'aquests solars perquè les condicions siguin òptimes".

Urbanitzacions descuidades

A finals del mes de març, un dels veïns de la urbanització Mas Clariana va denunciar públicament l'estat que presentava el parc del pinar d'aquella zona, plena de brutícia i residus, quan era encara gestionada per un administrador de finques privat. Revista Cambrils Diari Digital publicava la notícia i només una setmana després, l'Ajuntament netejava el parc tot i que carregant el cost econòmic a aquesta empresa.

El passat 7 d'abril, segons expliquen els veïns de Quatre Camins, un parell de treballadors de la brigada municipal van anar a la seva zona a desbrossar herbes, "tot i que la situació no va canviar gaire". Aquest mateix matí, segons han assegurat, un tractor torna a remoure la zona per millorar aquells solars. Segons ha assegurat el regidor Joan Mas, es començarà a fer el manteniment d'aquestes urbanitzacions setmanalment a partir de meitats de juny.

Revista Cambrils Digital

Quart cituró!!! En marxa abans de les eleccions

2010-06-29T08:06:00.000-07:00

Segons Pungoles Opina i viu el Quart cinturó estarà en marxa abans de lo esperat.

Manca de manteniment a les urbanitzacions de Vallromanes

2010-06-21T14:40:00.000-07:00

No és noticia que, les urbanitzacions mantinguin una mancança en el seu manteniment:

- Servei continu de neteja

- Arranja't de voreres

- Reparacions en el ferm de les vies públiques

- Falta de il.luminació pública

- Manca de senyalitzacions verticals

- i un...llarg etc.

Fa una setmana, vam estar comprovant la urbanització de Cal Tabac. Realment, no és diferent a les demés urbanitzacions "aïllades" o "allunyades" del centre del poble. Vam estar analitzant els seus carrers ón la seva falta de manteniment, és la imatge del seu "desgast". Pot ser no és la urbanització més gran però si és, una urbanització ón viuen persones que paguen els seus impostos com els demés per tindre un mínim de serveis.

Aquí demostrem que la Urbanització de Cal Tabac, pateix com altres urbanitzacions. Observem com una barana per evitar caigudes a diferent nivell, està malmessa i no reparada. Qualsevol persona, adult o nen, pot caure. Alguns poden pensar que no és tan greu. Dins la construcció, una deixadesa d'aquets tipus, es motiu de sanció molt greu per als responsables.

A més vam poder contar fins a 5 caps de fanals trencats. Això implica falta d'il.luminació i en altres casos, contaminació lumínica.

No obstant, s'oberva deixadesa en el mateniment de les escales que comuniquen diferents carrers de la pròpia urbanització.

Solucionar-ho és molt facil però depèn, del pròpi ajuntament. Ho farà?

David Carrillo

Les Pungoles Opina i Viu, un Bloc en plena pugna

2010-06-10T11:16:00.000-07:00

Les Pungoles és una urbanització del Vallès, dels municipi de Sant Antoni de Vilamajor i de Sant Pere de Vilamajor, que ha creat un Bloc on fa pública la seva lluita i manté viva una urbanització com les nostres, que no rep el que li toca i el que li cal.

El seu Bloc parla de les diferents deficiències i virtuds de la seva urbanització, i com és de dura la seva lluita constant amb els seus consisteris. Una lectura i seguiment més que recomanat i que ens serveix a nosaltres de referència. Us hem linkat la seva adreça aquí i en el nostre llistat de Blocs

Les Pungoles Opina i Viu

Enhorabona per l'iniciativa.

Investiguen una onada de robatoris en urbanitzacions del Maresme

2010-06-02T13:57:00.000-07:00

Els Mossos d'Esquadra investiguen una onada de robatoris que hi ha des del novembre a diversos municipis de la comarca del Maresme. Els lladres actuen en urbanitzacions i en sèrie, és a dir, que entren en una casa rere l'altra en una mateixa tarda. Primer hi entraven a la nit, però ara han canviat i ho fan a mitja tarda, sobretot en cases on viuen famílies, aprofitant que els pares encara no han tornat de buscar els fills a l'escola o de les activitats extraescolars. Els Mossos sospiten que tots els robatoris són obra d'un mateix grup organitzat, que s'emporta diners, joies, telèfons i portàtils.

Una de les localitats on hi ha hagut robatoris és Alella. L'alcalde, Andreu Francisco, ha confirmat que el pic de furts va ser al novembre, quan es van detectar 18 robatoris. Segons Francisco, el reforç policial ha permès que s'hagi tornat a xifres habituals, que se situen entre els 6 i els 7 robatoris mensuals. També hi ha hagut robatoris en cases unifamiliars de municipis com Premià de Dalt o Vilassar de Mar. L'any passat, a Premià de Dalt, es van produir 60 robatoris a habitatges, quatre vegades més que l'any anterior. I el ritme es manté: la setmana passada els lladres van entrar a casa de l'alcalde. Com a conseqüència, s'han instal·lat càmeres de vigilància, noves reixes o sensors perimetrals que detecten moviments i que es connecten fins i tot amb la gent a casa per sentir-se més segurs. Els lladres solen actuar entre les 6 de la tarda i les 8 del vespre i ho fan habitualment aprofitant que al domicili no hi ningú. En casos en què s'han adonat que arribava algun dels inquilins, han fugit.

3cat24.cat

La Roca s'ofereix per absorbir la urbanització Sant Carles

2010-06-01T08:52:00.000-07:00

L'Ajuntament de la Roca està disposat a absorbir la urbanització Sant Carles, però posa com a condició que abans s'executin les nombroses obres d'adequació que s'hi han de fer. Actualment, la propietat de la urbanització, que ha anat creixent sense control des dels anys 60, és compartida per una altre municipi de la comarca, Llinars, i dues del Maresme, Dosrius i Argentona; només l'última població ha aprovat la cessió. L'alcalde de la Roca, Rafael Ros (CiU), lamenta que la Llei de millora d'urbanitzacions no els hi hagi concedit cap ajuda per a la rehabilitació; això significa, ara per ara, que dels 6 milions d'euros que costarien els treballs un 90 per cent haurien de ser assumits pels veïns.

La urbanització Sant Carles es va crear entre les dècades dels 60 i els 70, i des de llavors els seus límits s'han anat ampliant per terrenys de quatre poblacions diferents. Actualment, la major part dels terrenys pertanyen a la Roca i Llinars, tot i que també arriba fins als termes d'Argentona i Dosrius. Ara sembla que es vol fer un pas endavant perquè la Roca recepcioni de forma definitiva la urbanització. L'alcalde roquerol explica a l'ACN que es tracta d'un tema complex "que cal resoldre". Ressalta que la voluntat dels 4 ajuntaments implicats "és que la urbanització estigui a la Roca, ja que tenim l'extensió majoritària". També recorda que el consistori que dirigeix ja s'ocupa de la majoria de serveis, com ara la recollida de residus, la neteja pública i el manteniment de l'enllumenat, tot i que els costos es divideixen en quatre parts.

Pendents dels ajuts de la Generalitat

Ros, però, avisa que posen una condició per acabar recepcionant Sant Carles: "S'han d'executar les obres d'urbanització que hi ha previstes". I és que ja hi ha un projecte d'adequació, que es va fer amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, i que és conegut pels veïns. El problema és el cost que tindrien les obres de reforma, que arriben als 6 milions d'euros. "Hem de buscar mesures de finançament. La Llei d'urbanitzacions ens podria ajudar si es dona una convocatòria adient on hi hagi ajudes a fons perdut o crèdits tous pels propietaris", explica l'alcalde de la Roca. El municipi vallesà es va presentar a la convocatòria d'ajudes de l'any passat, però no complien les condicions i no se'ls hi va concedir. A la convocatòria del 2010, segons Ros, no s'hi han presentat perquè tampoc compleixen les condicions.

Aquests punts que no es compleixen van relacionats directament amb les principals deficiències de Sant Carles: "No es compleixen les lleis referents a l'accessibilitat de les persones amb discapacitats i la contaminació lumínica. Les voreres són estretes i tenen al mig del pas diversos pals de telèfon i fanals. Alhora, si s'ampliessin les voreres tindríem més espai per soterrar diversos serveis. Finalment, l'aigua arriba amb tubs de fibrociment, material que s'hauria de canviar per altres de polietilè", subratlla Ros, que sentencia que "s'ha de fer una urbanització pràcticament nova". L'alcalde convergent diu que els carrers es van urbanitzar en el seu moment, però no es va fer manteniment "perquè estaven en mans de privats i no havien estat recepcionats pels ajuntaments respectius".

Cap lligam amb Argentona

Argentona ha estat el primer dels municipis afectats que ha acordat la cessió dels terrenys a la Roca. L'acte es va oficialitzar durant la sessió plenària del mes d'abril. El regidor d'Urbanisme de la localitat del Maresme, Xevi Collet, ressalta que estan d'acord amb cedir els 11.000 metres quadrats que estan dins del seu terme municipal "perquè un 90 per cent de la urbanització es troba en espai de la Roca i perquè està molt allunyada i sense cap lligam amb Argentona". Ara la Roca espera que Llinars i Dosrius segueixin l'exemple d'Argentona.

Aravalles.cat

Veïns d'una urbanització de Cabra del Camp es manifesten per la gran quantitat de clots que hi ha al carrer principal

2010-06-01T08:47:00.000-07:00

Els veïns es mobilitzaran aquest dissabte en protesta pel mal estat en què ha quedat el carrer principal de la urbanització Mar i Plata arran de les nevades d'aquest hivern.

Segons els veïns d'aquesta urbanització, que es diu Mas del Plata, al carrer hi ha un 'incomptable' nombre de sots -alguns, amb una profunditat d'un pam-, que dificulten la conducció i comporten costoses reparacions dels cotxes. Després de queixar-se a l'Ajuntament de Cabra i no haver obtingut resposta, l'associació de propietaris ha decidit convocar una marxa a peu, que recorrerà els més de 5 quilòmetres de carretera entre el Mas del Plata i el nucli urbà, amb el poble del Pla de Santa Maria a mig camí.

Diaridetarragona.com

Mas del Plata es manifesta

2010-05-24T13:32:00.000-07:00

La urbanització Mas del Plata van dur a terme una manifestació per reclamar al seu Ajuntament, el de Cabra del Camp, que busqui solucions per millorar l'estat del carrer principal de la urbanització ja que segons els veïns, des de les nevades, "hi ha un incomptable nombre de forats, que alguns tenen una profunditat d'entre 25 i 30 centímetres, que fan que sigui impossible conduir per l'esmentat carrer". Els veïns expliquen que ja s'han fet varies peticions a l'ajuntament de Cabra del Camp per què posés solució, però "encara esperem resposta" i per això es senten com "ciutadans de segona".

La marxa a peu es va iniciar a la urbanització Mas del Plata, va seguir cap al Pla de Santa Maria i va finalitzar al municipi de Cabra del Camp, el que suma un recorregut d'uns 10 quilòmetres aproximadament.

L'Ajuntament al·lega que Mas del Plata "és una urbanització privada"

Per la seva banda, l'alcalde de Cabra del Camp, Andreu Ferré (CiU), ha afirmat que "els carrers estan en mal estat i això no es posa en dubte", però que la urbanització és un àmbit privat, de manera que "l'Ajuntament no és qui ha d'assumir els costos, sinó els propis veïns". Ha explicat que recentment s'han licitat les obres de millora del vial d'accés al nucli i que es podria aprofitar la maquinària per als treballs al carrer afectat.

L'alcalde també ha reconegut que el procés s'està fent llarg i que la situació de la urbanització Mas del Plata és complexa, però ha comentat que la manifestació no respon "només a si el carrer està bé o malament, sinó que hi ha interessos polítics", en relació a la implicació del grup socialista en l'enfrontament.

Els veïns recorden a l'alcalde que "Mas del Plata ja no és una urbanització de segones residències"

Carles Mateu, un dels veïns afectats, ha explicat a delCamp.cat que Mas del Plata és una "urbanització pública, però d'interès privat" i matisat que "abans potser sí que era una urbanització de segona residència, però ara, gairebé hi ha més empadronats que al poble". Tot i així, Mateu ha volgut aclarir que "no volem que ens regalin res, sinó que l'Ajuntament també es mogui per nosaltres ja que ell podria buscar subvencions per arreglar aquest carrer i no ho fa". De fet, el veí explica que "el vial d'accés a la urbanització que en breu es millorarà i que l'alcalde publicita, és gràcies a una subvenció".

Mateu no ha tancat la porta a la solució que ha ofert l'alcalde, d'aprofitar la maquinària que s'utilitzarà per les obres del vial per seguidament arreglar el carrer principal, però ha assegurat que "de moment no hem rebut aquesta opció, no ens ha presentat cap pressupost per als veïns".

Finalment, el veí ha explicat que a la manifestació sí que hi van assistir militants del PSC (oposició al consistori), però "un carrer en mal estat no és de dretes ni d'esquerres, la gent està enfadada i per això ha sortit al carrer". En tot cas, Mateu ha explicat que l'acte reivindicatiu "no està organitzat per el PSC, sinó per la Comissió de Seguiment de Projectes i Obres de Mas del Plata" i ha afegit que si hi ha qui ho vol fer servir també com una protesta política, "l'alcalde ho ha d'assumir, perquè per això està en política".

Urbanización Mas del Plata

Les urbanitzacions arenyenques

2010-05-24T13:24:00.000-07:00

Les urbanitzacions arenyenques van anar apareixent durant el segle XX a diferents llocs del terme municipal i d’una manera poc ordenada.

Al llarg dels anys algunes d’elles s’han anat adaptant a la trama urbana i han fet esforços per a que l’ajuntament les recepcionés.

De totes maneres, algunes d’aquestes urbanitzacions recepcionades per l’Ajuntament continuen deixades de banda malgrat que paguin els seus pressupostos com qualsevol. Només cal veure l’estat que presenten molts dels seus carrers amb el ferm, els serveis de llum, aigua, clavegueram

arenyautes.cat

Fotografia actual

2010-05-24T13:17:00.000-07:00

Carrers sense asfaltar, xarxa de clavegueram insuficient, finques abandonades plenes de brutícia, falta de transport públic, risc d'incendis forestals perquè no es netegen els boscos... I la llista continua. I és que aquests són només alguns exemples de la desastrosa situació en què es troben dues terceres parts de les 2.300 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, i on viuen 625.000 persones. Per resoldre els dèficits en serveis bàsics que tenen aquestes àrees residencials, la Generalitat va aprovar al març una llei per condicionar-les. I 213 urbanitzacions opten a la trentena d'ajudes (que sumen 10 milions d'euros) que es concediran abans d'acabar l'any. 31 d'aquestes urbanitzacions són del Vallès Oriental.

El llistat de municipis de la comarca que han demanat ajut per a alguna de les seves urbanitzacions (entre parèntesi el número) és llarg: Aiguafreda (1), Bigues i Riells (2), Caldes de Montbui (8), Campins (1), la Garriga (1), Lliçà d'Amunt (2), Llinars del Vallès (1), Montornès (1), la Roca (2), Sant Celoni (4), Sant Esteve de Palautordera (1), Sant Feliu de Codines (1), Sant Fost de Campsentelles (1), Santa Eulàlia de Ronçana (4) i Vilanova del Vallès (1). És a dir, que 15 dels 43 municipis del Vallès Oriental han demanat ajut econòmic a la Generalitat per a 31 de les seves urbanitzacions.

Amb aquesta injecció econòmica el govern català tracta de minimitzar la decadència en què s'han sumit moltes urbanitzacions durant els últims anys. Lluny queda la il·lusió amb què milers de famílies de classe mitjana van adquirir parcel·les als anys 60 i 70 per passar-hi els caps de setmana i els estius; parcel·les que en els últims anys, sobretot arran de l'augment desmesurat del preu dels pisos, s'han convertit en primera residència. Les 213 urbanitzacions que han demanat ajut al departament de Política Territorial i Obres Públiques corresponen a 128 ajuntaments que, en la majoria d'ocasions, tampoc saben ni com afrontar els maldecaps que els generen. Es tracta d'àrees residencials aïllades dels nuclis urbans. Ara, amb gent que hi viu tot l'any, els problemes es multipliquen.

Per posar remei a una situació tan complexa, la norma ha previst tres tipus d'ajudes. Les que aspiren a aconseguir els 128 ajuntaments sumen 10 milions d'euros. Serviran per redactar el que es coneix com a 'programes d'adequació', és a dir, els documents gràcies als quals es realitza el planejament urbanístic d'un sector o els projectes de reparcel·lació, entre altres. El secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, admet que aquestes ajudes només són un primer pas: "Mai un govern havia agafat el toro per les banyes com ara per afrontar un problema tan sever. Teníem una herència gravíssima del període franquista que ara ens disposem a començar a encarrilar", subratlla.

Un municipi no assumeix la gestió d'una urbanització si aquesta no té les voreres i els carrers construïts, el sistema d'aigua potable i sanejament a punt i l'enllumenat instal·lat. Per aconseguir aquests tres serveis bàsics, una vegada superat el tràmit de planificació previ, hi haurà una segona línia d'ajudes. Aquesta es convocarà "durant les pròximes setmanes" -anuncia Nel·lo- i permetrà que els ajuntaments iniciïn les obres malgrat que no hagin aconseguit cobrar les quotes a tots els parcel·listes. Un dels problemes habituals amb què es troben els municipis és la dificultat de localitzar els propietaris que, en moltes ocasions, també tenen problemes econòmics.

Aravalles.cat

La Llei d’Urbanitzacions atorga a l’Ajuntament 300.000 € per a redactar el pla de millora de Masos d’en Bladé

2010-05-24T13:15:00.000-07:00

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha rebut una subvenció de 300.000 euros en el marc de la Llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits per a redactar el pla de millora de Masos d’en Bladé. El consistori optava a aquesta subvenció amb aquesta urbanització i la del Casalot. Masos d’en Bladé és una de les 36 urbanitzacions escollides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que rebran aquestes ajudes. L’import rebut servirà per a finançar part de la redacció d’un Programa d’Adequació que definirà les actuacions a fer per a regular-la urbanísticament, així com per a dotar-la dels serveis que ara li manquen. L'alcalde de la població, Fran Morancho, s'ha mostrat molt satisfet per la decisió, i ha explicat que, "tot i que aquesta subvenció només va destinada a redactar el projecte d'adequació d'una de les 22 urbanitzacions que tenim al terme, avui iniciem un camí decisiu que ens portarà a solucionar molts dels problemes que existeixen en aquests nuclis de població". A la vegada, Morancho ha avançat que el pròxim any "tornarem a presentar el projecte del Casalot a la convocatòria de subvenció, i estudiarem presentar, també, projectes d'altres urbanitzacions del municipi". La llei La Llei d’Urbanitzacions, aprovada pel Parlament el passat mes de març, preveu mesures per ordenar urbanitzacions que presenten dèficits en els serveis bàsics. S’adreça a les construïdes entre el 1956 i el 1981, quan es van aixecar a Catalunya nous nuclis urbans sense comptar, en molts casos, amb un adequat procés de planejament urbanístic, parceŀlació, previsió de serveis o dotacions de sanejament i energia. Sovint, els problemes més greus són la manca de pavimentació, l’abastament d’aigua o l’enllumenat. A més de la subvenció per a redactar els programes d’adequació, la llei preveu finançament als ajuntaments per a l’execució de les obres, i ajuts als propietaris de les parceŀles. En aquest sentit, en els propers mesos es convocaran aquestes altres dues línies d’ajuts complementàries. El de Masos d’en Blader, escollit entre 215 projectes La primera convocatòria de subvencions de la llei, dotada amb un total de 9,9 milions d’euros, es va obrir el 23 d’octubre amb una molt bona acollida. 130 municipis van presentar projectes per a 215 urbanitzacions. A l’hora de concedir aquests ajuts s’han prioritzat els municipis amb més urbanitzacions, com és el cas de Mont-roig del Camp amb 22, i s’ha tingut en compte la superfície del terme municipal ocupada per aquestes àrees, l’antiguitat en l’ocupació de les urbanitzacions i els dèficits de serveis bàsics, entre d’altres.

Web de l'Ajuntament de Mont-roig

La Generalitat dóna 3 milions per millorar urbanitzacions del Camp

2010-05-24T05:33:00.000-07:00

Deu urbanitzacions de les comarques de l'Alt i el Baix Camp i també el Baix Penedès rebran ajuts de gairebé tres milions d'euros per a redactar els plans de millora, per poder complementar els processos d'urbanització de les urbanitzacions que, en molts casos, presenten importants deficiències.

Moltes d'elles van ser creades durant la dècada dels setanta del segle passat. Els seus veïns van comprar les parcel·les amb promeses de serveis: carrers pavimentats, canalitzacions d'aigües i fins i tot piscines. Però mai han arribat. Per això ara la Llei de millora d'urbanitzacions amb dèficits arribarà com aigua beneïda perquè permetrà donar un impuls als processos de millora d'aquestes urbanitzacions.

En total, en aquesta primera convocatòria, el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya destina gairebé deu milions d'euros a desenvolupar la Llei. I al Camp de Tarragona els beneficiaris són: Mas Bermell de Querol amb una subvenció de 300.000 euros; Mas d'en Parés a Aiguamúrcia amb 300.000 euros; Mas del Plata a Cabra del Camp amb un ajut de 194.605 euros; Les Boveres de Puigpelat amb un ajut de 289.650 euros. A la comarca veïna del Baix Camp els projectes sel·leccionats són per a les urbanitzacions Masies Catalanes de l'Albiol amb 300.000 euros; Mar de Riudecanyes a Riudecanyes amb 298.484 euros; Planes del Rei a Pratdip amb una subvenció de 240.000 euros; Roca Bruna de Maspujols amb un ajut de 300.000 euros i Masos d'en Blader a Montroig del Camp amb un ajut de 300.000 euros.

Finalment, el darrer projecte del Camp subvencionat és el que correspon a la urbanització Talaia Mediterrània al Motmell, amb un ajut de 300.000 euros. Aquests diners permetran finançar la redacció dels programes per a regularitzar la situació urbanistica que pateixen aquestes urbanitzacions per donar pas als processos d'execució de les obres que, en bona part dels casos, són esperades per els propietaris de les finques des de fa dècades.

Diaridetarragona.com

L'Ajuntament de Tarragona es farà càrrec dels problemes d'enllumenat de la urbanització Cala Tamarit

2010-05-23T01:37:00.001-07:00

L'Ajuntament de Tarragona ha decidit resoldre els problemes d'enllumenat a la urbanització Cala Tamarit després que l'empresa promotora de la urbanització, Icasa, plegués i no els garantís que acabaria les obres d'enllumenat ni del clavegueram per falta de pressupost. Tot i que fa unes setmanes el consistori ja va anunciar que no abandonaria els veïns d'aquesta zona de Llevant, ahir, l'alcalde Ballesteros va explicar l'acord al qual han arribat amb l' associació de veïns La Móra-Tamarit. «Assumirem de manera subsidiària el cost de l'enllumenat elèctric amb l'objectiu que els veïns no quedin sense llum i evitar la inseguretat ciutadana que es pot produir en casos com aquests. Ara bé, els diners que ara avancem seran recuperats. O bé ens ho pagarà la promotora o ho recuperarem per la via de les expropiacions de terrenys que encara té l'empresa», va dir el batlle.

Per la seva banda, el president de l'ens veïnal, Xavier Quintana, es va felicitar pels acords obtinguts amb l'Ajuntament i pel compromís en dos temes (Tamarit i la Móra) «que sabem que no són de competència municipal però en els quals els veïns necessitàvem una urgent solució».

Sí a la depuradora

El màxim representant municipal també va anunciar que l'Ajuntament ha acordat amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) la solució al problema de les aigües residuals que acaben a la riera de la Móra. Segons Josep Fèlix Ballesteros, la depuradora sí que es construirà, però es durà a terme un tractament terciari de l'aigua, i això significa que l'aigua que surti no estarà contaminada i serà «perfectament utilitzable».

També va destacar el compromís de l'ACA que l'aigua que surti de la depuradora ho farà baixant per un filtre verd, seguint l'autopista, que servirà per mantenir una zona verda. Això es reforçarà amb la creació d'un tanc de tempestes, una protecció més per evitar que pugui arribar aigua a la riera en cas de forta pluja.

Ballesteros també ha dit que l'ACA s'ha compromès a cobrir el tram final de la riera de la Móra, ja que és una «demanda llargament reivindicada» pels veïns, que volen construir una rambla per poder passejar.

El Punt.cat

Ordre ministerial que aprova les bases reguladores per les subvencions a urbanitzacions

2010-05-20T13:05:00.000-07:00

Us recomenem una lectura d'aquesta ORDRE que regula les bases per optar a les subvencions per les urbanitzacions deficitàries.

LLEI DE MILLORA DE LES URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS (2009)

2010-05-20T10:04:00.000-07:00

Us recomanem una visita a aquest article de TERRITORI que sintetitza molt correctament els conceptes rellevants d'aquesta llei.

Uns 80 veïns de la urbanització Lloret Residencial tallen la C-63 per reclamar un millor subministrament d’aigua

2010-05-20T09:32:00.000-07:00

Uns 80 veïns de la urbanització Lloret Residencial s’han manifestat aquest diumenge per reclamar un millor subministrament d’aigua que eviti les freqüents restriccions que deixen fins a cinc dies sense servei d’aigua corrent a les prop de 1.200 famílies que viuen al conjunt residencial, situat sis quilòmetres muntanya amunt del centre de Lloret de Mar (Selva). Darrera una pancarta amb el lema ‘Volem aigua municipal ja. No a la companyia privada’, els veïns han tallat durant 20 minuts la C-63 a l’alçada del quilòmetre 5, a l’entrada de Mas Cabanyes i just després del túnel de Montoriol, provocant retencions de fins a tres quilòmetres en sentit Lloret i de quatre quilòmetres en sentit Vidreres.

Caféambllet.com

El Sindic de Greuges: Un instrument fet a mida

2010-05-20T05:11:00.000-07:00

Una junta de ropietaris d'una urbanització que pateix l'ignorància de l'Ajuntament cal tenir ben present un instrument que a vegades mantenim oblidat. El SÍNDIC DE GREUGES, el qual té la misió de garantir el dret de totes les personas a tenir una bóna "administració". I tots ja sabem que l'Ajuntament és una Administracó, no??

És important fer ús d'aquest recurs fent arribar la situació, perquè ens fagi d'interl.locutor inicial amb l'Ajuntament, quan es vulneren els nostres drets i obligacions.

Cal sol.licitar la seva ajuda, plantejant-li via on-line, correu o en persona la situació discrminatoria que es pateix, amb tota la documentació disponible al respecte, i de peticions realitzades al consistori, i ells actuaran d'ofici. El Síndic, farà les recomanacions i advertiments a l'Administració amb l'intenció de solventar la situació, i sempre serà un pas inicial prou efectiu.

Trets comuns de les urbanitzacions ignorades

2010-05-19T10:37:00.001-07:00

Per l'estudi realitzat pels administradors d'aquest Bloc hi ha un conjunt de trets que es repeteixen en totes les urbanitzacions abandonades i ignorades pels municipis, que de forma objectiva volem llistar a continuació:

- Solen ser urbanitzacions privades, no recepcionades per l'ajuntament i amb poca població empadronada al municipi (pocs vots).

- Solen pertànyer a la vegada a diferents termes municipals.

- Les carències en les infrastructures solen ser importants i evidents i d'elevat cost per ser resoltes.

- Acostumen a ser deficitàries econòmicament i amb alta morositat en el cobrament de les quotes dels diferents propietaris.

- No disposen de serveis comunitaris (escoles, casals, poliesportius,...) funcionals i actius.

- Moltes propietats estan abandonades o en venta.

- Són abundants els problemes amb els serveis bàsics (recollida d'escombraries, infrstructures, internet, aigua, enllumenat públic,...)

- O no disposen d'associacions de veïns o abunden els conflictes entre els propietaris. Els propietaris no solen participar de les reunions ni convocatòries.

- Si disposen de juntes de gestió, aquestes no diposen de recursos ni coneixements necessaris per dur una actuació executiva eficient.

- No hi han propietaris dins dels organs de govern de l'Ajuntament (regidories).

- Les relacions amb els responsables i regidors de l'ajuntament i els representants dels propietaris (juntes) solen ser conflictives o nul.les.

No patir o solventar aquests trets negatius (entre d'altres), que us hem llistat anteriorment, es directament proporcional a l'augment de l'atenció i relació "proactiva" per part de l'ajuntament.

En marxa per anar endevant.

2010-05-19T08:04:00.000-07:00

Benvinguts a aquest Bloc creat amb la finalitat de fer conèixer publicament la situació d'abandonament i precarietat dels veïns de les urbanitzacions catalanes, que no reben prous ajudes ni recolzament dels ajuntaments del municipi al que pertanyen, ja siguin públiques o privades, i del qual tan sols reben silenci i ignorància continuades.

Unes urbanitzacions deficitàries i plenes de carències i males gestions municipals, que pertanyen a ajuntaments que només miren pels ciutadans del nucli urbà, oblidant que els veïns de les urbanitzacions paguen els seus impostos o encara més que la resta de conciutadans del municipi, rebent menys serveis i beneficis que la resta.

Us convidem a tots els afectats d'aquest menyspreu, pariticipeu i opineu en aquest Bloc, on farem plausible aquestes realitats catalanes. Acompanyeu-nos en aquest camí que amb aquest article comença.

No dubteu en enviar-nos quelcom que vulgueu publicar a uimcatalanes@gmail.com